Sis països de la UE superen el 20% d’atur juvenil

Romania, Espanya, Suècia, Finlàndia, Estònia i Itàlia van tancar el 2025 amb una taxa d’atur superior al 20% entre els menors de 25 anys, segons ElEconomista

. Tot i que la mitjana de la Unió Europea ha baixat fins al 15,2%, la desocupació juvenil continua més que duplicant la taxa general, que va ser del 6%.

Les xifres varien molt entre països i també reflecteixen trajectòries diferents. Espanya i Itàlia han millorat respecte als anys més durs de la crisi econòmica. 

A l’inici de la dècada passada, Espanya va arribar a tenir més de la meitat dels joves buscant feina; Itàlia també va superar el 40%. El 2025, la taxa italiana era del 20,6%. Grècia, amb un 19%, també ha reduït el seu indicador des dels nivells de fa més d’una dècada.

En canvi, les dades de Suècia i Finlàndia mostren un empitjorament respecte dels anys de la crisi financera. Suècia va registrar un 24,3% d’atur juvenil, davant del 22,9% del 2012. Finlàndia va arribar al 21,8%, mentre que tretze anys abans se situava en el 19,5%.

A Finlàndia, l’augment de l’atur juvenil s’associa a la situació econòmica i a les dificultats per encaixar les competències dels joves amb les necessitats de les empreses. A Suècia, les estadístiques també estan condicionades pel fet que és habitual que els estudiants universitaris busquin feina mentre estudien.

Brussel·les alerta de l’impacte de la intel·ligència artificial

La dificultat d’accedir a la primera feina preocupa les institucions europees. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va abordar aquesta qüestió en el debat sobre l’estat de la Unió i es va comprometre a presentar, abans d’acabar l’any, una proposta normativa sobre ocupació de qualitat.

Von der Leyen també va expressar preocupació per l’impacte que pot tenir la intel·ligència artificial en les oportunitats laborals dels joves. Algunes empreses, especialment del sector de la consultoria, ja han reduït llocs destinats a professionals júniors, amb l’argument que aquestes eines poden assumir part de les seves tasques amb més rapidesa i menys cost.

Una bretxa salarial de gairebé 700 euros

Trobar feina tampoc no resol necessàriament la precarietat. Les últimes dades salarials disponibles d’Eurostat, corresponents al 2022, situaven el salari mitjà mensual dels treballadors de la UE en 2.868 euros, mentre que els menors de 30 anys no arribaven als 2.200 euros. La diferència s’acostava als 700 euros mensuals.

A Espanya, la bretxa era inferior als 500 euros: els treballadors cobraven de mitjana 2.247 euros al mes, davant dels 1.750 euros dels menors de 30 anys. A Alemanya, la diferència s’apropava als 1.500 euros.

Els augments del salari mínim han contribuït a millorar els ingressos dels treballadors amb salaris més baixos. Tanmateix, no han resolt les dificultats d’accés a l’habitatge. A Europa, el 48,9% dels joves d’entre 15 i 34 anys que cobren el salari mínim viuen amb els pares, una proporció que baixa fins al 29% entre els qui tenen salaris més elevats.

A Espanya, la comissió assessora del salari mínim ha advertit que els increments aplicats en els darrers anys no poden ser l’única eina per millorar les condicions laborals dels joves i ha assenyalat la necessitat d’actuar també en l’àmbit de l’educació.