El sindicat de l'ensenyament alerta que el nou sistema d'avaluació del Govern pot col·lapsar els centres educatius

El Sindicat de l'Ensenyament Públic (SEP) ha advertit que els nous models de carrera professional i d'avaluació de l'acompliment impulsats pel Govern poden acabar col·lapsant el sistema educatiu andorrà si s'apliquen tal com estan plantejats. 

El secretari general del sindicat, Sergi Esteves, considera que els procediments previstos no s'adapten a les necessitats del professorat i poden generar una càrrega administrativa que resti temps a les tasques educatives.

Les advertències arriben després de l'assemblea general anual del SEP, en què els afiliats han debatut la configuració definitiva dels dos projectes. 

Tot i que el sindicat ha acabat acceptant la proposta de carrera professional, manté importants discrepàncies amb el sistema d'avaluació i reclama que Educació pugui desenvolupar una regulació específica.

"Els dos projectes, tant l'un com l'altre, no s'adeqüen a les especificitats i al funcionament propi del nostre cos", ha afirmat Esteves, que ha advertit que, si s'apliquen sense modificacions, "col·lapsaran el sistema".

El dirigent sindical considera que la nova estructura pot produir l'efecte contrari al que pretén el Govern. "En lloc de guanyar qualitat en l'Administració, concretament en educació, el que farem és perdre-la perquè ens aturarem el sistema a fer processos que no aporten res", ha assegurat.

Quatre objectius per treballador i més feina per als directors

Una de les principals preocupacions del SEP és la càrrega burocràtica associada al nou sistema d'avaluació de l'acompliment.

El reglament estableix quatre objectius per treballador: un de col·lectiu i tres d'individuals, que s'han de desenvolupar en cicles de dos anys. L'objectiu col·lectiu es mesurarà mitjançant enquestes als usuaris, un mecanisme que el sindicat qüestiona perquè no queda clar qui haurà de valorar el servei educatiu.

"Qui serà l'usuari nostre que respondrà a les enquestes?", s'ha preguntat Esteves.

Pel que fa als objectius individuals, el sindicat considera que els terminis previstos tampoc no s'ajusten al funcionament de les aules. Segons el secretari general, molts projectes educatius necessiten més temps per demostrar la seva eficàcia i els resultats acadèmics són essencials per determinar si les mesures adoptades han funcionat.

Un altre problema és la responsabilitat que recaurà sobre els equips directius. Cada comandament haurà de definir tres objectius individuals per cadascun dels professionals que tingui a càrrec, supervisar-ne l'evolució i avaluar-ne el compliment.

"Si de cada treballador ha de definir tres objectius, fent-ne el seguiment, en el marge d'un any, és inassumible", ha advertit Esteves.

El SEP considera que aquest procediment pot obligar els directors a dedicar una part excessiva de la jornada a gestions administratives en detriment de les responsabilitats habituals dels centres.

De fet, Esteves ha arribat a qüestionar que el primer cicle d'avaluació, previst amb una durada aproximada d'un any, pugui completar-se. El sindicalista també ha fet referència a les incidències que, segons ha explicat, ja s'estan produint a la plataforma digital de gestió.

El SEP reclama que Educació tingui autonomia davant de Funció Pública

El sindicat també critica que els dos models estiguin centralitzats pel Ministeri de Funció Pública, sense tenir prou en compte les particularitats dels diferents cossos de l'Administració.

Esteves defensa que el cos d'educació disposa d'una legislació pròpia que permet desenvolupar reglaments específics tant per a la carrera professional com per a l'avaluació de l'acompliment.

"El que demanem és que se'ns respecti aquesta autonomia jurídica que ens dona la llei", ha remarcat.

El dirigent sindical considera que aplicar les mateixes normes a tots els treballadors públics no garanteix necessàriament un tracte equitatiu, ja que les funcions i les necessitats de cada col·lectiu són diferents.

"No es pot confondre l'equitat entre cossos de l'Administració amb la igualtat", ha defensat.

El reconeixement dels anys d'interinatge continua generant discrepàncies

Tot i haver acceptat la proposta de carrera professional, el SEP considera insuficient el mecanisme acordat per reconèixer els anys treballats com a interí.

El model preveu un sistema d'acceleració de la carrera professional un cop el treballador obté una plaça de funcionari. Els professionals amb entre un i sis anys d'interinatge podran avançar un any; els que n'acreditin entre sis i nou, dos anys; i els que superin els nou anys obtindran dos anys d'acceleració i una excepció en la següent avaluació de mèrits.

El sindicat considera que aquestes franges no reflecteixen adequadament les diferències d'antiguitat entre els professionals.

"No és el mateix portar un any que sis anys. No és el mateix portar nou anys que portar-ne divuit, que de fet és el doble", ha argumentat Esteves.

A més, ha recordat que molts treballadors interins han assumit durant anys funcions que la normativa reserva als funcionaris, com ara responsabilitats de tutoria o de cap de departament, per garantir el funcionament dels centres.

Per aquest motiu, reclama que el reconeixement de l'experiència sigui més individualitzat i tingui en compte les responsabilitats efectivament exercides.

El sindicat descarta mobilitzacions, però manté les reivindicacions

Malgrat les crítiques, el SEP no preveu convocar mobilitzacions de moment i aposta per continuar negociant amb el Govern.

Esteves ha explicat que durant l'assemblea hi ha hagut posicions diverses, des de les més combatives fins a les més favorables a acceptar els avenços aconseguits, però que finalment s'ha optat per mantenir oberta la via del diàleg.

"No ens estem conformant, això no s'acaba, el sindicalisme és una carrera de fons", ha assegurat.

D'altra banda, el secretari general ha valorat positivament la consolidació de 79 places anunciada pel ministre d'Educació, Ladislau Baró, una mesura que respon a una reivindicació històrica del professorat.

Tot i això, ha reclamat una millor planificació dels recursos humans, amb previsions de jubilacions i convocatòries de places a cinc o deu anys vista, per evitar que les necessitats de personal s'acumulin d'una legislatura a l'altra.