«Vull deixar de ser espanyol. Em violenta tenir la nacionalitat espanyola»

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha assegurat que vol deixar de tenir la nacionalitat espanyola i ha tornat a defensar la independència unilateral de Catalunya com una via que l'independentisme no pot descartar.

En una entrevista concedida a El Punt Avui, Puigdemont ha reflexionat sobre el seu futur polític, el procés independentista i les decisions adoptades durant els esdeveniments de l'octubre del 2017.

«Jo el que vull és deixar de ser espanyol. No ho dic com un acte de rebuig o menyspreu», ha afirmat, tot explicant que mai no s'ha sentit identificat amb la nacionalitat espanyola.

L'expresident ha recorregut a una comparació amb la identitat de gènere per expressar aquest sentiment: «Sovint faig la comparació amb aquella persona que se sent dona atrapada al cos d'un home».

En aquest sentit, ha afegit que «a mi em violenta tenir nacionalitat espanyola i hauria de poder donar-me de baixa d'Espanya, com de Telefònica, la Caixa o l'Església catòlica».

Puigdemont no descarta tornar-se a presentar a unes eleccions

L'entrevista també ha servit perquè Puigdemont abordi el paper que voldrà assumir en la política catalana quan pugui tornar definitivament a Catalunya.

Tot i que ha reiterat el seu compromís amb el moviment independentista, no ha confirmat que vulgui continuar liderant Junts ni presentar-se novament com a candidat a la presidència de la Generalitat.

«No m'imagino desentès del procés d'independència. El que no sé és en quin rol», ha explicat.

Entre les possibilitats que contempla hi ha tornar a participar en manifestacions, escriure llibres, presentar-se a unes eleccions o fins i tot convertir-se en alcalde d'Amer, el seu municipi natal.

Les declaracions arriben en un moment en què l'aplicació de la llei d'amnistia continua condicionant el retorn polític de l'expresident, que resideix fora de Catalunya des del 2017.

Defensa una nova acció unilateral per aconseguir la independència

Puigdemont també ha insistit que l'independentisme haurà de mantenir oberta la possibilitat de recórrer novament a la unilateralitat si les negociacions amb l'Estat espanyol no permeten avançar.

«No tenim dret a renunciar als actes unilaterals», ha assegurat.

Segons el líder de Junts, aquesta via hauria d'arribar després d'haver esgotat els mecanismes de negociació pacífics i democràtics, de manera que una eventual nova actuació unilateral disposés d'una major legitimitat internacional.

En aquest context, ha reivindicat les converses mantingudes amb representants de l'Estat espanyol sota mediació internacional.

Puigdemont considera que aquestes negociacions poden servir per acreditar davant d'Europa els intents de l'independentisme d'assolir una solució acordada.

També ha reconegut que caldria disposar d'una majoria parlamentària favorable a la independència, d'una massa crítica suficient i d'unitat d'acció, unes condicions que actualment no es donen en la seva totalitat.

Reconeix que no tornaria a suspendre la declaració d'independència del 2017

Una altra de les reflexions destacades de l'entrevista fa referència al 10 d'octubre del 2017, quan Puigdemont va deixar en suspens els efectes de la declaració d'independència per intentar obrir una negociació amb el Govern espanyol.

Gairebé una dècada després, l'expresident admet que actuaria de manera diferent si es tornés a trobar en aquella situació.

«Ara ho faria diferent. Jo tenia el deure de privilegiar l'opció d'una negociació amb l'Estat amb què ens estàvem confrontant», ha explicat.

Puigdemont sosté que en aquell moment va rebre peticions de diàleg procedents d'Europa i que considerava necessari explorar aquesta possibilitat.

Tanmateix, ara assegura que aquelles expectatives es basaven en una premissa falsa.

Segons la seva interpretació, no existia una voluntat real de negociar per part de l'Estat, sinó una estratègia per desactivar l'impuls polític que havia generat el referèndum de l'1 d'octubre.

Dures crítiques contra Sílvia Orriols i Aliança Catalana

L'expresident també ha dedicat una part de les seves declaracions a criticar Aliança Catalana, la formació independentista liderada per Sílvia Orriols que disputa una part de l'electorat a Junts.

Puigdemont ha qüestionat l'alineament ideològic del partit amb moviments de la dreta radical internacional i ha rebutjat situar-lo dins del mateix espai polític que representa el catalanisme que ell defensa.

«En aquests moments, has de triar: o estàs amb l'esvàstica o estàs amb l'espardenya», ha afirmat.

Per reforçar el seu argument, ha recorregut a una comparació històrica amb la Segona Guerra Mundial i ha assegurat que, si Hitler tornés a envair Polònia, ell se situaria al costat dels aliats.

Amb aquestes declaracions, Puigdemont marca distàncies amb Aliança Catalana en un context de competència electoral entre les dues formacions dins de l'espai independentista.

L'entrevista arriba després de la seva aparició a Prats de Molló, a la Catalunya Nord, durant la inauguració del nou museu de la Casa Macià, i situa novament el futur polític de Puigdemont, la unilateralitat i la reorganització de l'independentisme al centre del debat català.