Casal es perfila com a candidat del nou DA davant les reticències de Baró a liderar la llista
La Veu Lliure ja va assenyalar Casal el 20 d’agost, quan la presidència del partit situava Ladislau Baró al centre de les travesses
Guillem Casal és avui el nom més ben situat dins de Demòcrates per Andorra per encapçalar la candidatura a les eleccions generals del 2027.
El ministre i portaveu del Govern guanya terreny en una cursa en què cap dels principals aspirants ha fet el pas de reclamar públicament el lideratge.
A l’entorn demòcrata pren força la previsió que Ladislau Baró continuarà al capdavant del partit, però que serà Casal qui assumirà el repte electoral.
La Veu Lliure ja va identificar aquest escenari el 20 d’agost, avui fa exactament tres mesos. En aquella informació, titulada «Guillem Casal emergeix com el candidat a l’ombra en la cursa per succeir Espot», aquest diari explicava que veus de l’entorn demòcrata situaven el portaveu entre els possibles successors. Aleshores Baró continuava sobre la taula. El que avançava aquella peça era que, si DA buscava un relleu generacional sense trencar amb els governs d’Espot, Casal tenia un avantatge que pocs dirigents podien oferir.
Aquest avantatge s’entén cada vegada que compareix després del Consell de Ministres. Els electors ja el coneixen i l’han sentit defensar decisions que van molt més enllà de la seva cartera de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. Com a secretari general de Demòcrates, també ha participat en les converses amb els comitès parroquials sobre el futur electoral del partit. Casal, per la seva banda, ha mantingut la prudència. Al setembre va declarar a Encamp que no s’havia plantejat ser candidat a cap de Govern.
La reforma de l’avortament complica l’opció de Baró
Quan Espot va cedir la presidència de Demòcrates a Ladislau Baró, el relleu va alimentar la idea que el dirigent històric acabaria encapçalant també la llista nacional. La seva experiència i els contactes amb les diferents famílies del centredreta el feien un dels noms amb més opcions. Però una cosa que dins del partit se li reconeix, la capacitat de posar d’acord sensibilitats diferents, pesa de manera diferent quan es tracta de defensar en campanya el balanç de tota una legislatura.
Els dubtes sobre Ladislau Baró com a possible successor d’Espot venen, en part, de com va gestionar les negociacions amb el Vaticà sobre la despenalització de l’avortament per a la dona. El 2 de setembre del 2025, Baró va avançar que esperava que els grups parlamentaris tinguessin el text al novembre. El ministre posava així una data pública a una reforma que el Govern feia anys que negociava amb discreció. Tal com va explicar aleshores La Veu Lliure, la Santa Seu va demanar més reserva i el procés es va alentir. A finals d’octubre, el mateix Baró va haver d’admetre davant del Consell General que el debat que havia anunciat per al novembre hauria d’esperar.
A aquest episodi s’hi afegeix la retirada dels iPads de totes les escoles de primera ensenyança del sistema andorrà, una decisió que recau sota la seva responsabilitat política com a ministre d’Educació. El juny passat, un alumne va poder accedir a contingut inadequat per a menors des d’una tauleta de l’escola. Els filtres no ho van impedir. El ministeri va retirar preventivament els dispositius i, després de revisar-ne la seguretat, a l’octubre va decidir substituir-los per ordinadors.
De cara a la successió d’Espot, tots dos episodis pesen en el mateix sentit. Baró té l’oratòria i la lectura política d’un bon analista, però el seu balanç com a ministre deixa dubtes sobre la seva capacitat executiva. En una negociació especialment sensible, va anunciar un termini que el Govern no va poder complir.
El desgast de Marsol i les reticències dels altres aspirants
La posició de Casal també s’explica per les dificultats de les alternatives. Laura Mas ha transmès que no vol assumir la candidatura. Carles Ensenyat o Jordi Jordana també van negar voler encapçalar una candidatura.
Conxita Marsol topa amb una dificultat electoral diferent. Entre membres i militants de Demòcrates hi ha una opinió estesa que la gestió de l’habitatge l’ha desgastada i que situar-la al capdavant de la llista traslladaria aquest cost al conjunt de la candidatura. La descongelació dels lloguers concentra bona part de les crítiques. Per als llogaters que temen perdre el pis, la qüestió és quina protecció tindran a partir del 2027. Per als propietaris, és quan i en quines condicions podran recuperar la disponibilitat de l’immoble. Marsol arribaria a la campanya com la cara més visible d’una reforma qüestionada des de totes dues bandes.
Qui encapçalarà la plataforma que vol construir Demòcrates?
La cursa per la successió coincideix amb una altra decisió oberta. Durant el darrer any, en les converses sobre el futur del centredreta han aparegut noms com UL, ACO i Virtus, i s’ha arribat a plantejar la dissolució o la reformulació de les sigles per bastir una coalició més àmplia.
És en aquest punt on Casal té la prova més exigent. El càrrec de portaveu li ha donat prou projecció per arribar a les eleccions sense haver de donar-se a conèixer, però també l’ha convertit en la veu que ha defensat les decisions més discutides del Govern. Fa tres mesos, La Veu Lliure el situava com el candidat a l’ombra. Avui parteix com a favorit. Queda per veure si està disposat a assumir la responsabilitat que, fins ara, cap dels altres noms de pes del partit ha reclamat públicament.
Añadir nuevo comentario
Noticias relacionadas