Andorra torna a mirar cap a l’Amèrica Llatina per cobrir les feines de l’hivern
La dificultat per trobar personal europeu manté el pes de la contractació a l’exterior en l’hoteleria, la restauració i el comerç
Amb l’arribada dels temporers per a la campanya d’hivern, Andorra torna a recórrer a treballadors de l’Amèrica Llatina per cobrir vacants en hotels, restaurants i comerços.
A les dificultats de les empreses per trobar personal europeu s’hi afegeix un incentiu per als qui fan el viatge: la possibilitat d’aconseguir al Principat un sou que els permeti assumir despeses que al país d’origen els queden fora de l’abast.
És el cas de la Romina i en Lautaro, dos argentins que, en un reportatge d’RTVA, expliquen les condicions que els han empès a buscar feina a Andorra.
Segons el seu testimoni, a l’Argentina són habituals els sous d’entre 300 i 400 euros, mentre que el lloguer d’un pis pot arribar als 600 euros mensuals. Amb els imports que descriuen, ni tan sols destinant tota una nòmina al lloguer en tindrien prou per pagar-lo.
Horaris fixos i dos dies de descans
Per a Cintia Ricardo, que treballa en el sector hoteler, un dels atractius de la feina a Andorra és saber amb antelació com tindrà distribuïda la setmana. Té horaris fixos i dos dies de descans setmanals, dues condicions que destaca perquè li permeten organitzar la vida fora de l’hotel.
El lloguer també pesa a l’hora de tornar
Entre els treballadors que arriben al Principat també n’hi ha que ja hi havien viscut. La Claudia havia deixat Andorra per instal·lar-se a Portugal, però el preu que li demanaven per llogar un pis allà equivalia a gairebé tot el seu sou. La dificultat per assumir aquella despesa la va portar a fer el camí de tornada.
El seu cas il·lustra una qüestió que també afecta la contractació d’hivern a Andorra. Per a qui es desplaça per treballar en un hotel, un restaurant o un comerç, l’atractiu d’una oferta depèn tant del salari com dels diners que li quedaran després de pagar l’allotjament.
Añadir nuevo comentario
Noticias relacionadas