Virtus passa de justificar que els andorrans marxin a la Seu a reclamar que el 70% dels residents siguin propietaris
El partit ara diu que vol que el 70% de la població tingui un habitatge en propietat, però ja va dir que viure a la Seu "no és cap crim"
Virtus continua construint el seu discurs polític a partir de grans declaracions de principis, però sense concretar les mesures que permetrien traslladar-les a la realitat. La formació presidida per Josep Duró ha publicat un nou comunicat en què defensa reduir la intervenció de l'Estat en el mercat immobiliari i aconseguir que almenys el 70% de la població resident disposi d'un habitatge en propietat.
El plantejament és ambiciós, però el document no explica quins incentius fiscals s'aplicarien, quant costarien a les arques públiques ni com es facilitaria l'accés a la propietat als ciutadans que actualment no poden assumir el preu d'un habitatge.
La formació assegura que vol passar d'un model en què, segons les xifres que presenta, el 60% de la població viu de lloguer i el 40% en propietat, a un escenari en què set de cada deu residents siguin propietaris.
Ara bé, entre anunciar aquest objectiu i explicar com assolir-lo hi ha una distància considerable. Virtus no concreta ni terminis, ni pressupostos, ni instruments legislatius, i tampoc no desenvolupa com pensa garantir que una reducció de la intervenció pública es tradueixi en habitatges més accessibles.
Molta defensa del lliure mercat, però poques mesures concretes
En el comunicat, Virtus critica les polítiques d'habitatge del Govern i considera que la intervenció del mercat immobiliari perjudica els propietaris, desincentiva la inversió i acaba empobrint el país.
El partit aposta per promoure incentius perquè les famílies conservin els seus immobles, els rehabilitin i evitin vendre'ls. Tanmateix, no especifica en què consistirien aquests incentius ni quines condicions haurien de complir els beneficiaris.
Tampoc no aborda una qüestió essencial: com facilitar l'accés a la compra als residents amb salaris que no els permeten estalviar una entrada hipotecària o assumir el cost actual del mercat immobiliari.
La crítica a la intervenció estatal és una posició política legítima. Però defensar el lliure mercat no resol, per si mateix, el problema d'accés a l'habitatge, de la mateixa manera que anunciar un percentatge de propietaris no constitueix un programa d'actuació.
Virtus critica el Govern per legislar a cop de titular, però el seu propi comunicat presenta grans objectius sense desenvolupar les eines necessàries per aconseguir-los.
La contradicció entre protegir la propietat andorrana i acostar-se a la UE
Una altra de les qüestions que posa a prova la coherència del discurs de Virtus és la seva posició respecte de l'acord d'associació amb la Unió Europea.
El seu president, Josep Duró, va defensar el febrer passat que l'acord era necessari i que la UE representava el futur d'Andorra. Posteriorment, la formació ha mantingut una posició menys definida, fins al punt de deixar llibertat de vot als militants davant d'un eventual referèndum.
Aquesta evolució contrasta amb el discurs sobre la preservació de la propietat nacional i la necessitat de protegir els immobles i les terres del país.
L'acord d'associació preveu una integració més gran al mercat interior europeu, amb disposicions sobre llibertat d'establiment i moviments de capitals, subjectes a les adaptacions negociades per Andorra.
La pregunta és com pensa Virtus compatibilitzar aquesta obertura econòmica amb la voluntat de preservar la propietat immobiliària en mans de les famílies andorranes.
La formació no desenvolupa en aquest comunicat quines salvaguardes defensaria, quines limitacions consideraria compatibles amb l'acord ni com evitaria que una major obertura a la inversió exterior incrementés la pressió sobre el mercat immobiliari.
A més, Duró havia defensat anteriorment incrementar la tributació sobre la inversió immobiliària estrangera per limitar-ne els efectes negatius. Aquesta posició evidencia que el mateix dirigent que reclama reduir la intervenció pública també ha defensat mesures reguladores quan es tracta de protegir el mercat immobiliari nacional.
La distinció podria tenir una justificació econòmica, però Virtus encara ha d'explicar on situa exactament els límits de la intervenció que considera acceptable.
Un partit nou amb dirigents vinculats a estructures ja existents
Virtus es presenta com una alternativa política, però alguns dels seus impulsors tenen una trajectòria prèvia en entitats i àmbits de representació econòmica del país.
El fet que els impulsors d'un partit provinguin d'organitzacions consolidades no invalida les seves propostes. Sí que planteja, però, una exigència política: demostrar què ofereix de diferent una formació que es presenta com una alternativa a les pràctiques dels partits tradicionals.
Fins ara, Virtus ha reivindicat la defensa del coprincipat, la identitat andorrana, la llibertat econòmica, la propietat privada i la necessitat d'informar adequadament la ciutadania.
Són principis que poden formar part d'un ideari polític coherent, però que necessiten traduir-se en decisions concretes quan s'aborden problemes com l'habitatge, la inversió estrangera o la relació amb Brussel·les.
Criticar la improvisació del Govern sense presentar una alternativa desenvolupada
Virtus acusa l'executiu de practicar una política improvisada, de legislar en funció de la repercussió mediàtica i d'adoptar mesures que acaben perjudicant els ciutadans.
Tanmateix, el comunicat tampoc no inclou una avaluació econòmica del model que proposa ni una explicació sobre com es produiria el canvi d'un mercat majoritàriament de lloguer a un altre majoritàriament de propietat.
La formació també carrega contra el creixement del parc públic d'habitatge i el paper de l'Institut Nacional de l'Habitatge, que considera una càrrega creixent per a les finances públiques. Però no aporta una comparativa de costos que permeti demostrar que el seu model d'incentius privats resultaria més eficient.
Aquesta absència de concreció és especialment rellevant perquè el Govern ja disposa de programes d'ajuts per accedir al primer habitatge i d'incentius destinats a mobilitzar inversió privada en habitatge assequible.
Per tant, Virtus també hauria d'explicar en què es diferenciarien les seves mesures de les que ja existeixen i per què considera que obtindrien millors resultats.
El principal interrogant no és si Virtus defensa el lliure mercat, sinó quina política concreta aplicaria si hagués d'assumir responsabilitats de govern.
Añadir nuevo comentario
Noticias relacionadas