EDITORIAL | Debat o disbarat
Consell Editorial
RTVA va dedicar recursos públics, concretament una hora i mitja d’un programa especial en directe, al debat entre Cerni Escalé i Jaume Bartumeu. Havia de ser un vehicle de divulgació del contingut i impacte de l’Acord d’Associació.
Entenem que dins d’aquest espectacle televisiu es van dir veritables disbarats sobre l’AA, en el sentit que son opinions personals incompatibles amb els documents, i que posem sobre la taula:
“AA o cap acord”. No és certa la repetida afirmació -eslògan- de Bartumeu que la qüestió sigui que o bé Andorra accepta l’Acord d’Associació o Andorra es queda sense cap acord per sempre més. Fins i tot Bartumeu va afirmar que l’inici de negociacions va ser provocat per què la UE li va dir -quan era cap de Govern- que la UE no volia continuar amb l’Acord Duaner. Evidentment, no va aportar ni va citar cap prova documental d’aquest suposat ultimàtum de la UE. La realitat sobre el marc relacional entre la UE i Andorra -que no es va mencionar durant el debat- és el següent:
Les institucions de la UE estan obligades pel mandat legal de l’article 8 de Tractat de la Unió Europea (TUE) -Tractat de Lisboa-. L’article 8 del TUE és un article constitucional vinculant que obliga a un marc general de bon veïnatge entre la UE i estats veïns:
Article 8
1. La Unió desenvoluparà amb els països veïns relacions preferents, amb l'objectiu d'establir un espai de prosperitat i de bon veïnatge basat en els valors de la Unió i caracteritzat per unes relacions estretes i pacífiques fonamentades en la cooperació.
2. A efectes de l'apartat 1, la Unió pot subscriure acords específics amb aquests països. Aquests acords poden incloure drets i obligacions recíprocs, així com la possibilitat de realitzar accions en comú. La seva aplicació és objecte d'una concertació periòdica.
De forma que el mandat constitucional de la UE estableix que la UE podrà fer acords amb una concertació periòdica, fet que impossibilita l’eslògan de la por de Bartumeu. És constitucionalment impossible que, si en algun moment el poble andorrà diu NO a un text, la UE pugui tancar la porta per sempre més a acords amb Andorra.
Aquest article 8 TUE està complimentat per la Declaració 3 de l’Annex a l’Acta Final del Tractat de Lisboa. Una Declaració que deixa clar que la UE ha de tenir en compte la situació particular d’Andorra i fa un vestit a mida per a Andorra en forma d’un escut interpretatiu de l’Articl 8. Una decisió que fa un vestit a mida i obre la porta a exempcions temporals o permanents per a Andorra com especificitats duaneres o quotes d’immigració. De cap manera un NO a l’AA podria modificar l’article 8 del TUE, ni podria justificar que la UE deixés de complir aquest article constitucional ni les especificitats de la Declaració 3 que diu textualment: “«La Unió tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió territorial que hi mantinguin relacions específiques de proximitat.»
Existeixen diversos acords entre la UE que seguiran vigents amb independència del futur de l’AA, com per exemple l’Acord monetari, el de la fiscalitat de l’estalvi, l’acord duaner, l’acord entry-exit,...
“El referèndum serà sobre votar SÍ o votar NO a l’AA”. Atès que l’AA és mixt i requereix un procés de ratificació que pot tenir un vot negatiu en qualsevol dels parlaments pels que haurà de passar i que en el millor dels casos pot trigar uns 10 anys en ser ratificat -si és que es ratifica- la decisió del poble andorrà serà molt més complicada. En realitat serà SÍ o NO a una aplicació provisional a l’espera de la seva ratificació per part dels 27 Estats membre. Fet que multiplica els riscos.
Conflictes entre Constitució Andorra i AA. Durant el debat es va mencionar que les decisions del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) es fan al marge de la Constitució andorrana, fet que va obrir un punt de desacord entre Bartumeu i Escalé. Cap dels dos van explicar en quin article de l’AA basaven la seva posició. El fet destacable és cap dels dos, ni tampoc el moderador, van destacar el contingut de l’Article 82 de l’AA que estableix un conflicte molt més important entre l’AA i la nostra Constitució, i diu
1. Quan una decisió adoptada per un Comitè Mixt només pugui aplicar-se en un Estat associat després del compliment de determinats requisits constitucionals, aquesta decisió entrarà en vigor en l'ordenament jurídic d'aquest Estat un cop s'hagin complert els esmentats requisits. La data d'entrada en vigor es notificarà a la UE.
2. Si, un cop transcorregut un termini de sis mesos des de la decisió del Comitè Mixt, no s'ha efectuat aquesta notificació, la decisió del Comitè Mixt s'aplicarà provisionalment a l'espera del compliment dels requisits constitucionals previstos en el paràgraf anterior, llevat que l'Estat associat notifiqui a la UE que aquesta aplicació provisional no pot tenir lloc i en comuniqui els motius.
3. Si, un cop transcorregut un termini de dotze mesos des de la decisió del Comitè Mixt, aquesta decisió no s'ha aplicat a l'Estat associat, s'aplicarà l'article 90 de l'Acord Marc.
De forma que el problema amb l’AA és molt més greu: Les decisions del Comitè Mixt forcen la Constitució andorrana i, si no es fa el necessari en 12 mesos, aleshores s’aplica l’art 90 de l’AA i s’activa el paper del Tribunal de Justícia de la UE. Un escenari de gran vulnerabilitat per al nostre marc constitucional Tant per pressions des de la UE com per maniobres des de futurs governs andorrans.
De forma que qualsevol futur govern andorrà pot, per la via d’una entesa del Comité Mixt i dels seus representant governamentals en aquest Comité forçar el marc constitucional i, fins i tot fer-ho amb el muscle del TJUE.
Habitatge. Els dos ponents van reconèixer que l’AA no conté una protecció per a Andorra contra l’especulació en l’habitatge que pot venir dels 450 milions de consumidors del mercat únic que tindran llibertat d’inversió estrangera en residències secundàries a Andorra.
Una protecció que sí que ha aconseguit San Marino en el seu AA. Els ponents es van centrar en criticar que la majoria parlamentària no hagi fet la legislació andorrana sobre limitacions a la compra de residències secundàries a Andorra. El veritable disbarat és que al 2025, l’ambaixador andorrà va preguntar sobre aquesta qüestió a la Comissió Europea i el 12 de febrer la Comissió va enviar una carta a Andorra confirmant dos punts: (1) que l’AA no contenia una protecció contra l’especulació immobiliària per la via de limitar la inversió des de la UE en residències secundàries a Andorra (2) que la Comissió estava disposada a afegir la limitació a inversió en residències secundàries al text de l’AA si, abans, Andorra adoptava la legislació andorrana específica sobre limitacions a la inversió estrangera. I el disbarat és que la majoria parlamentaria no ha adoptat la legislació nacional sobre limitació de la inversió estrangera, la majoria parlamentaria ha fet que el text de l’AA es tanqui sense la protecció que San Marino ha obtingut contra l’especulació en habitatges i al mateix temps la majoria parlamentària vol un SÍ round a l’AA, que esdevé un SÍ a l’especulació immobiliària a uns nivells que no ens podem ni imaginar.
5. Immigració. Va quedar clar que ni Bartumeu ni el moderador s’han llegit l’Annex VIII ni han entès el contingut del punt II sobre el mínim d’autoritzacions en vigor, ni del punt III sobre reagrupament familiar, ni el punt IV sobre residències permanents que -de cap manera- donen com resultat que la quota d’immigració sigui de 380 persones sinó que la combinació d’aquestes normes serà equivalent a una lliure circulació de nacionals de la UE dins d’Andorra
Ens sembla que, sense por a equivocar-nos, podem dir que no seria correcte dedicar recursos públics a fer un espectacle televisiu d’opinions personals i eslògans de partit que res tenen a veure en aportar informació a la ciutadania.
