EDITORIAL | Sis destinacions i un país que guanya horitzons

Una connexió aèria pot canviar una decisió tan senzilla com on passar un cap de setmana. Per a una parella de París, una família de Nantes o un professional de Lió, la distància fins a Andorra també es mesura en hores, transbordaments i dificultats per arribar-hi. 

Fer el país més accessible significa donar-li més possibilitats de ser escollit, tant per a una estada turística com per a una trobada de negocis.

Aquest és el valor econòmic i social de les noves connexions anunciades amb Chalair. París, amb dos vols setmanals previstos i bitllets des de 79 euros, i la incorporació progressiva de Nantes, Niça i Lió ofereixen l’oportunitat d’acostar Andorra a públics per als quals venir fins aquí en cotxe resulta poc pràctic.

Ampliar el mercat per reduir dependències

Les dades ajuden a entendre aquesta oportunitat. Segons el Departament d’Estadística, el 2025 els turistes de nacionalitat espanyola van representar aproximadament el 64,9% dels que van pernoctar a Andorra: 2,82 milions sobre un total de 4,34 milions. Els francesos van ser prop de 758.000, un 17,5%. És una distribució que mostra el pes determinant del mercat espanyol en les estades al país.

Aquest vincle amb Espanya és una fortalesa. Ampliar el públic francès permetria complementar-la i repartir millor les oportunitats. Una economia turística amb clients de procedències més diverses té més alternatives davant les dificultats d’un mercat concret.

L’avió pot ajudar a arribar a visitants que viuen més enllà de les zones franceses pròximes als Pirineus. Amb horaris adequats i un trasllat ben organitzat entre la Seu i Andorra, una escapada de dos o tres dies pot esdevenir una proposta atractiva. Hotels, restaurants, comerços, estacions i activitats culturals poden beneficiar-se d’aquestes estades.

L’interès econòmic rau també aquí: aconseguir que el viatge generi pernoctacions, consum i activitat distribuïda entre diferents negocis del país.

La carretera ha demostrat els seus límits

La dependència dels accessos terrestres té conseqüències que Andorra coneix bé. L’esllavissada de finals de gener del 2026 va obligar a tancar l’RN20 fins a la reobertura del 9 de març, amb restriccions de seguretat. Les autoritats franceses van reconèixer l’afectació sobre la vida quotidiana i l’economia del territori.

Quan una incidència en una carretera condiciona l’arribada de clients durant setmanes, disposar d’altres vies d’accés adquireix un valor evident. Una connexió aèria des de França fins a la Seu permet arribar al Principat pel sud i ofereix una alternativa al corredor de l’RN20.

L’escala de l’aeroport és limitada i els vols també estan subjectes a condicionants operatius. Però cada alternativa viable redueix una part de la vulnerabilitat del país. Per a una destinació de muntanya, aquesta capacitat de disposar de més d’un camí té valor econòmic.

Més facilitats per fer negocis i mantenir vincles

La utilitat d’aquestes rutes va més enllà del turisme. Poder organitzar una visita professional amb menys hores de desplaçament pot facilitar reunions, contactes comercials i projectes compartits. 

Les empreses andorranes guanyen opcions per sortir a buscar clients i col·laboradors, i els professionals francesos disposen d’una nova manera d’apropar-se al país.

També hi ha un benefici per als residents: visites familiars, desplaçaments personals i una relació més accessible amb França. La connectivitat és un servei per a les persones que viuen a Andorra, a més d’una eina per atraure activitat.

Aquesta obertura pot reforçar, alhora, els vincles amb el món francòfon. La proximitat cultural creix quan és més fàcil visitar-se, compartir experiències i treballar plegats.

Un avenç que es construeix entre molts

L’ampliació arriba després d’un resultat tangible: l’aeroport d’Andorra-la Seu va tancar el 2025 amb un rècord de 19.160 passatgers, un 18% més que el 2024, segons Aeroports de Catalunya. És una base encara modesta, però mostra que la infraestructura està guanyant ús.

Consolidar-la exigeix la participació de les administracions, l’operador aeri, els professionals de l’aeroport i les empreses capaces de convertir les rutes en una oferta atractiva. L’èxit, si les connexions arrelen, serà compartit. També pels usuaris que hi confiïn i ajudin a donar continuïtat al servei.

Des d’una perspectiva econòmica, és defensable prioritzar infraestructures i serveis que facilitin activitat sense convertir cada nou projecte en un argument per augmentar la pressió fiscal. 

Això exigeix administrar bé els recursos: el servei preveu una aportació pública de fins a cinc milions d’euros anuals, i caldrà valorar-ne el retorn.

Andorra guanya quan arribar-hi és més fàcil, quan les empreses tenen més oportunitats i quan els residents disposen de més alternatives. Les noves connexions amb França poden contribuir a les tres coses. Hi ha motius per rebre-les amb satisfacció i per treballar perquè aquesta oportunitat es converteixi en activitat, estades i relacions duradores.