El gran dilema d’Andorra

S’ha dit molt que la banca necessita l’AA per accedir al mercat únic però no és cert. La banca andorrana no necessita l’Acord d’Associació per accedir al mercat únic europeu. Al 2011 es va signar l’Acord Monetari i la banca andorrana va començar l’expansió. 

Avui, la nostra banca està perfectament establerta a Espanya, a Luxemburg i altres places europees i hi experimenta un constant creixement. La banca andorrana està a Europa, pot operar a Europa, accedeix al mercat únic europeu, sense cap necessitat de l’Acord d’Associació.

La realitat és que cap empresa andorrana necessita l’AA per operar a Europa. Qualsevol empresa andorrana pot seguir l’exemple de la banca i pot crear una filial a qualsevol país de la UE i pot operar amb tota llibertat dins del mercat únic europeu. Cap empresa -bancaria o no bancaria- necessita per res l’Acord d’Associació per establir-se i operar dins del mercat únic europeu.

Les empreses andorranes poden crear filials sense cap problema dins la UE. Les persones físiques andorranes no tenen cap problema major per establir-se a un país de la UE, fer-hi una inversió o crear-hi una societat.

Aleshores, quina seria la obertura al mercat únic -realment important, transcendent, diferencial- del AA?

La resposta és clara:

L’objectiu, la raó de ser del AA, és la obertura al mercat únic europeu dels bens i serveis fets a Andorra. L’AA no obre la porta a empreses ni a persones, obre la porta a bens o serveis elaborats a Andorra. Els homologa, els hi dona “passaport”.

La gran pregunta és: quins son els bens o serveis que es poden produir a Andorra en una quantitat significativa per a un mercat de 450 milions de consumidors europeus?

Evidentment, la capacitat productiva d’Andorra està molt limitada per particularitats geogràfiques, per limitacions poblacionals, pel cost de la vida, per les limitacions d’aigua i d’energia i tants altres factors limitatius del nostre petit Estat.

Aleshores, quins poden ser el bens o serveis que es podrien fabricar a Andorra en unes quantitats significatives per accedir a un mercat de 450 milions de consumidors?

Bàsicament sols hi hauria un producte elaborat a Andorra amb potencial per accedir a aquest enorme mercat: els fons d’inversió.

L’AA contempla quatre segments financers: banca, fons d’inversió, mercat de capitals i assegurances. L’AA estableix un període de 15 anys per adaptar Andorra a la complexa normativa d’aquests quatre segments, per separat. El sector financer estaria d’acord que el primer segment a desenvolupar seria el dels fons d’inversió.

L’AA estableix les bases d’homologació del segment dels fons d’inversió a Andorra per permetre que gestores europees de fons vinguessin a Andorra per crear fons d’inversió que es podrien vendre a Europa des d’Andorra. Una activitat que -sobre el paper- pot semblar relativament fàcil de fer i que pot semblar que portaria a Andorra una industria de gestores de fons.

Certament, avui en dia, els fons d’inversió andorrans tenen menys burocràcia i menys càrrega fiscal que els de Luxemburg, per exemple, que és el gran líder en fons d’inversió.

Però el gran dilema és si en el moment en el que entrés en vigor el AA i Andorra adoptés tot el cabal comunitari, la burocràcia d’Andorra s’alinearia amb la de Luxemburg, o no.

Certament, avui en dia, els fons d’inversió andorrans suporten una fiscalitat inferior a la dels de Luxemburg, i el gran dilema és si aquest diferencial es podria mantenir un cop signat l’AA. Si el diferencial fiscal andorrà seria acceptat per Luxemburg (que ja ha dit que no) si Andorra signés l’AA i activés el segment de fons d’inversió.

L’aprovació del segment de fons d’inversió estaria subjecte a un llarg i minuciós procés d’aprovació i atès que afecta articles de competència exclusiva dels Estats Membre, requerint el vot favorable específic dels grans tenidors dels fons d’inversió com Luxemburg o Irlanda.

En aquest sentit, cal recordar que:

• l’AA conté l’article 63 que estableix la obligació d’Andorra de tenir una fiscalitat homologada. Un requisit que amb un AA mixt s’hauria de complir a criteri de cadascun dels 27 Estats Membre.

Les autoritats europees i els Estats Membre de la UE han manifestat que aquest art 63 sobre fiscalitat directa és de competència dels Estats Membre i, per tant, requereixen unanimitat de tots els 27 Estats Membre en la seva consideració i avaluació.

Ni Luxemburg ni Irlanda donaran l’OK a activar els fons d’inversió amb passaport Europeu des d’Andorra mentre tinguem un diferencial fiscal rellevant.

De fet hem vist com un vot d’un sol Estat membre – com és el cas de Bulgària- per un conflicte bancari ha aturat en sec la signatura del text del AA.

Per tant, els fons d’inversió andorrans actuals poden semblar més competitius que els de Luxemburg -sobre el paper-. Però com que els actuals fons d’inversió andorrans no tenen el passaport financer europeu (UCITS/FIA) no es poden comercialitzar a la UE.

Per tenir el passaport europeu es requeriria que els fons andorrans complissin una burocràcia similar a la Luxemburg i Irlanda i caldria que la pressió fiscal andorrana fos homologada, també a criteri de Luxemburg.

I aquest és el gran dilema del AA: És un acord que serveix per homologar els productes fets a Andorra, però per aconseguir la homologació cal incorporar tota la burocràcia i cal que els productes fets a Andorra suportin una fiscalitat homologada a criteri de tots i cadascun del 27.

Burocràcia i fiscalitat que limitarien els avantatges andorrans i farien que els productes elaborats a una Andorra associada a la UE deixessin de ser competitius dins del mercat únic.

Aquest seria el gran dilema al què Andorra ha de fer front. Un dilema que cal entendre, estudiar i debatre a fons.

Un dilema que implica complicar la vida a tothom per assolir uns passaports per a uns pocs productes andorrans que avui son competitius però no tenen passaport, amb el dilema que deixarien de ser competitius un cop entrés en vigor l’AA i haguessin de suportar la mateixa burocràcia i fiscalitat que les de qualsevol país del mercat únic, per molt passaport que aconseguissin.

La resta seria retòrica.