La Generalitat demana a Andorra que assumeixi la crisi de l'habitatge i no la faci pagar als veïns de la Seu

La Generalitat de Catalunya ha reclamat a Andorra que afronti la crisi de l'habitatge amb els seus propis recursos i eviti que les dificultats per accedir a un pis assequible al Principat acabin traslladant-se a la Seu d'Urgell i als municipis de l'Alt Urgell.

La delegada del Govern català a Andorra, Anna Vives, ha advertit que la relació laboral entre els dos territoris pot agreujar la situació del mercat immobiliari a la comarca. 

La presència de persones que treballen al Principat, però que busquen residència a Catalunya davant els elevats preus dels lloguers andorrans, afegeix pressió a una zona que ja pateix dificultats per garantir l'accés a l'habitatge.

En declaracions a RTVA, Vives ha defensat que cada administració ha d'assumir la responsabilitat d'abordar els problemes del seu territori, sense renunciar a la cooperació transfronterera.

«Cada territori ha de posar tots els mitjans possibles que tingui a les seves mans per pal·liar els problemes que té. És obvi que en un territori fronterer hi ha qüestions que traspassen la frontera i per tant el que hem de fer és, sempre que puguem, cooperar de manera que també ens puguem ajudar els uns als altres a resoldre els problemes que tenim», ha manifestat.

La crisi de l'habitatge d'Andorra també afecta l'Alt Urgell

La delegada ha recordat que la manca d'habitatge assequible és un problema generalitzat a Catalunya, tot i que les causes varien en funció de les característiques de cada territori.

Mentre que en determinades zones la pressió immobiliària està relacionada amb les segones residències, a l'Alt Urgell la vinculació econòmica i laboral amb Andorra constitueix un factor addicional.

La diferència entre els preus dels habitatges a banda i banda de la frontera pot afavorir que persones que desenvolupen la seva activitat professional al Principat busquin alternatives residencials a la Seu d'Urgell i altres municipis propers.

Aquesta situació pot incrementar la competència per l'oferta disponible i dificultar l'accés a l'habitatge de la població local.

Vives considera que la resposta no pot recaure exclusivament en les administracions catalanes, sinó que cal abordar les causes que originen aquests desplaçaments residencials.

L'habitatge, una qüestió recurrent en les relacions bilaterals

La problemàtica de l'habitatge forma part dels assumptes que es tracten habitualment a les taules de treball bilaterals entre Andorra i Catalunya.

Aquests espais de cooperació permeten abordar qüestions compartides que afecten tots dos territoris, des de l'economia i les infraestructures fins a la cultura i les necessitats residencials.

La delegada ha insistit en la necessitat de mantenir aquesta col·laboració, especialment en un context en què les decisions adoptades a Andorra poden tenir conseqüències directes sobre els municipis catalans fronterers.

Catalunya preveu incorporar 50.000 habitatges nous en cinc anys

Paral·lelament, la Generalitat treballa per ampliar l'oferta residencial mitjançant la mobilització de sòl públic i el desenvolupament de nous habitatges.

El Govern català s'ha fixat com a objectiu posar al mercat 50.000 habitatges nous en un termini de cinc anys, amb la finalitat de facilitar l'accés a un habitatge assequible.

En aquest context, Vives ha reiterat que Andorra i Catalunya han de mobilitzar els recursos disponibles dins dels seus respectius territoris, alhora que reforcen la cooperació per afrontar els problemes que comparteixen.