La Casa Blanca acusa la UE de ser una via d’entrada de productes xinesos "per evitar els aranzels"
La Casa Blanca sosté que el problema no és únicament la Xina, sinó també els països que actuarien com a pont
L’Administració de Donald Trump ha obert un nou front comercial amb un dels seus principals aliats en acusar la Unió Europea d’estar entre les regions utilitzades per la Xina per esquivar els aranzels nord-americans mitjançant una xarxa internacional de reexportació de mercaderies.
L’advertència arriba en ple procés de revisió de les càrregues comercials que Washington aplica als seus socis i pocs mesos després que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, viatgés a Pequín per reforçar les relacions bilaterals i signés dinou acords de cooperació econòmica, tecnològica i comercial amb el Govern xinès.
Washington assenyala més de 40 països
La Casa Blanca sosté que el problema no és únicament la Xina, sinó també els països que actuarien com a pont perquè els productes fabricats al gegant asiàtic arribin als Estats Units amb un origen aparentment diferent i, per tant, amb una càrrega aranzelària inferior.
Washington denomina aquest sistema «trans-shipment» o transbordament comercial. Consisteix a enviar mercaderies xineses a un tercer país, on poden rebre modificacions mínimes —com el muntatge d’un component, un nou embalatge, una etiqueta diferent o nova documentació duanera— abans de ser exportades als Estats Units.
Segons l’Administració Trump, aquestes actuacions sovint no serien suficients per modificar legalment l’origen de la mercaderia i podrien constituir frau duaner.
«Durant anys, la gran estafa del transbordament ha permès a la Xina comunista blanquejar les seves exportacions a través de més de quaranta països», va afirmar Peter Navarro, principal assessor comercial de Trump, durant una conferència amb periodistes.
L’informe elaborat per la Casa Blanca identifica una xarxa mundial de transbordament formada per més de 40 països, entre els quals hi ha diversos estats europeus. Els països són classificats segons el volum de comerç relacionat amb la Xina, la integració de les seves cadenes de subministrament amb l’economia xinesa i les facilitats que ofereixen per ocultar el veritable origen dels productes.
La UE, entre les zones de més risc
La Unió Europea apareix en el nivell de risc més elevat, juntament amb Canadà, Mèxic, l’Índia, el Japó, Corea del Sud, Israel i Taiwan.
L’informe no aporta proves concretes contra cap estat membre en particular, però considera que el mercat europeu forma part dels principals corredors utilitzats per desviar mercaderies xineses cap als Estats Units.
La Casa Blanca assenyala específicament Polònia, la República Txeca, Hongria i Romania com un «cinturó europeu de processament», on components procedents de la Xina podrien ser assemblats, sotmesos a proves, reembalats o rebre un acabat final abans de ser exportats.
Bèlgica i els Països Baixos apareixen, per la seva banda, com a plataformes logístiques de primer nivell, gràcies als seus ports, magatzems duaners i xarxes internacionals d’exportació.
Un dels exemples utilitzats per l’Administració Trump és el d’una butaca reclinable elèctrica fabricada al Vietnam però equipada amb un motor produït íntegrament a la Xina. Si el motor simplement s’instal·la al Vietnam abans de l’exportació, Washington considera que el producte continua tenint un component essencialment xinès i que declarar-lo com a vietnamita podria permetre esquivar els aranzels.
Fins a 75.000 milions de dòlars en mercaderies
La Casa Blanca sosté que aquestes operacions s’han multiplicat des que Trump va imposar els primers grans aranzels contra la Xina el 2018.
Segons els seus càlculs, mentre disminuïen les importacions directes procedents de la Xina, augmentaven gairebé en paral·lel les importacions procedents de tercers països considerats de risc.
L’informe admet que una part d’aquest canvi pot respondre a una relocalització legítima de la producció, però considera que l’evolució dels fluxos comercials és massa significativa per atribuir-la únicament a decisions empresarials convencionals.
La Casa Blanca calcula que entre el febrer del 2025 i el febrer del 2026 podrien haver entrat als Estats Units mitjançant aquests mecanismes mercaderies per valor d’entre 40.000 i 75.000 milions de dòlars, tot i que adverteix que la xifra real podria ser encara superior.
Navarro també va deixar clar que Washington no considera que el problema es limiti a Pequín. «Això no va només de la Xina», va afirmar. «Això va dels més de quaranta països que faciliten el transbordament.»
Nous acords comercials sota amenaça de sancions
L’Administració Trump vol convertir la lluita contra el transbordament en una de les condicions centrals dels futurs acords comercials dels Estats Units.
Navarro va anunciar que els nous pactes comercials inclouran clàusules específiques contra aquestes pràctiques i va advertir que els països que permetin el transbordament de mercaderies podrien afrontar sancions comercials.
La Casa Blanca també està desenvolupant un sistema d’intel·ligència artificial batejat com «Detective Frontera», dissenyat per analitzar les rutes comercials, els propietaris de les empreses, la capacitat real de producció de les fàbriques, la documentació duanera, la composició dels productes i fins i tot imatges de raigs X dels contenidors.
L’objectiu és identificar carregaments sospitosos abans que arribin als ports nord-americans.
Si els serveis duaners confirmen el frau, Washington podria reclamar no només els aranzels corresponents al carregament detectat, sinó també els de carregaments similars introduïts pel mateix importador durant l’any anterior.
