Sempre cal una «Veu Lliure»
Article d'opinió de David Izquierdo
Sempre cal una «Veu Lliure».
Perquè en temps en què sembla que informar s’ha convertit, per a alguns, en repetir, copiar o simplement treballar sobre la feina dels altres, calen mitjans que entenguin el periodisme com el que realment ha de ser: buscar, preguntar, contrastar i explicar.
Hi ha mitjans de comunicació i mitjans de «comunicació». Alguns treballen molt. D’altres «treballen» sobre la feina dels altres. I després hi ha aquells que, amb recursos i mitjans molt més modestos, aconsegueixen una cosa molt més important: tenir una veu pròpia.
El mitjà que dirigeix el meu amic Joel pertany, sens dubte, a aquesta última categoria.
La Veu Lliure no necessita demanar permís per dir el que pensa, ni mirar cap a una altra banda quan una realitat resulta incòmoda. La seva raó de ser rau precisament en aquesta llibertat que tantes vegades es troba a faltar: la d’informar sense complexos, donar espai a diferents veus i defensar el dret dels lectors a conèixer allò que altres preferirien que passés desapercebut.
I això, en un panorama mediàtic cada vegada més condicionat per interessos, presses i agendes, té un valor enorme.
Per això avui no toca parlar només d’un aniversari. Toca reconèixer la feina que hi ha darrere d’un projecte que compleix el seu primer any de vida i que, malgrat totes les dificultats que comporta tirar endavant un mitjà de comunicació, ha aconseguit fer-se un lloc i construir una identitat pròpia.
Feliç primer aniversari, Joel. Feliç primer any a tot l’equip de La Veu Lliure.
Que en vinguin molts més. Que continueu creixent, informant i, sobretot, conservant allò que us fa diferents: una veu pròpia i lliure.
Perquè de mitjans en calen molts.
Però una Veu Lliure, sempre.
