El 67% dels temporers aconsegueixen estalviar diners malgrat els salaris i el cost de l’habitatge

Els treballadors temporers d’Andorra cobren entre 200 i 600 euros menys al mes que altres empleats que desenvolupen les mateixes funcions, segons les conclusions de l'estudi Enquesta temporers/es d’hivern 2025/2026. Treball, habitatge i xarxes, elaborat per l'investigador independent Lluc Sasplugas.

L'informe, que analitza les condicions laborals, residencials i migratòries dels treballadors de temporada, situa el salari mitjà dels temporers en 1.604 euros mensuals, una remuneració que varia segons el sector d'activitat.

Els empleats de les pistes d'esquí perceben una mitjana de 1.703 euros, mentre que els treballadors de l'hostaleria cobren 1.557 euros, fet que evidencia diferències salarials entre els dos principals sectors que contracten mà d'obra temporal al Principat.

L'estudi conclou que aquestes desigualtats no s'expliquen únicament pel tipus de feina desenvolupada, sinó que existeix una penalització salarial vinculada directament a la condició de treballador temporal.

Fins a 600 euros menys per desenvolupar les mateixes funcions

Una de les principals conclusions de la investigació és que els temporers perceben salaris inferiors fins i tot quan es comparen amb altres treballadors que tenen condicions laborals, jornades i característiques similars.

Segons Sasplugas, la temporalitat impedeix que aquests empleats puguin consolidar una trajectòria professional dins de les empreses, adquirir antiguitat i progressar salarialment.

Aquesta situació genera un mercat laboral segmentat en què els treballadors temporals tenen menys capacitat de negociació que els empleats amb una vinculació més estable.

L'investigador considera que el sistema ha evolucionat des d'un model de migració expansiva cap a un mecanisme de contractació estructural i institucionalitzat, amb més regulació administrativa, però sense evidències clares d'una millora de la protecció social.

En aquest sentit, Sasplugas descriu un mercat desigual, amb un fort poder dels ocupadors, i defensa que l'increment de les garanties laborals podria contribuir a equilibrar la negociació entre empreses i treballadors.

El 80% dels temporers fan hores extres

L'estudi també posa de manifest la intensitat de les jornades laborals durant la temporada d'hivern.

Segons les dades recollides, el 80% dels treballadors temporers asseguren que fan hores extres, mentre que només un 20% manifesta que es limita a la seva jornada ordinària.

Entre els que treballen més hores de les habituals, un 67% considera que aquestes hores estan ben remunerades.

La principal explicació d'aquest comportament és econòmica: una part important dels temporers arriba a Andorra amb l'objectiu d'estalviar el màxim de diners possible durant els mesos de contractació.

Tanmateix, un 36% dels enquestats reconeix que disposa de poca o cap autonomia en el desenvolupament de les seves funcions laborals.

Els temporers destinen uns 400 euros mensuals a l'habitatge

L'accés a l'habitatge constitueix un altre dels principals problemes identificats per la investigació.

Els treballadors de temporada destinen una mitjana de 400 euros mensuals a l'allotjament, tot i que habitualment no disposen d'una habitació individual.

L'estudi revela que molts temporers comparteixen habitació amb una altra persona i que el cost total d'una cambra pot situar-se entre els 500 i els 1.000 euros mensuals.

Pel que fa a la procedència dels allotjaments, el 50,7% viu en habitatges o espais facilitats per l'empresa, mentre que el 49,3% restant resideix en pisos privats, principalment compartits.

Les diferències de preu també són significatives segons la modalitat residencial.

Els temporers que viuen en pisos o apartaments compartits poden arribar a assumir despeses d'uns 800 euros mensuals, mentre que els que resideixen en hotels o allotjaments facilitats per la feina paguen quantitats mitjanes inferiors, situades entre els 243 i els 292 euros.

Un 35% denuncia amuntegament i manca d'intimitat

Les dificultats residencials no es limiten al preu.

Segons l'enquesta, un 35% dels treballadors identifica problemes d'amuntegament i manca d'intimitat, mentre que un 10% assenyala deficiències materials als habitatges, incloent-hi dificultats per mantenir una temperatura adequada.

Un altre 4% manifesta problemes relacionats amb les normes de convivència, el control dels espais o els conflictes entre residents.

En conjunt, un 27% dels enquestats afirma que pateix algun problema amb l'habitatge.

La distribució territorial mostra que aproximadament la meitat dels temporers viu entre Encamp, Canillo i el Pas de la Casa. Un 23% resideix a la vall del nord i un 22% a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany.

Els desplaçaments fins al lloc de treball superen, de mitjana, els 30 minuts.

El perfil habitual: argentí, de 30 anys i amb formació

La investigació també permet dibuixar el perfil sociodemogràfic dels treballadors de temporada que arriben al Principat.

El 55% dels participants són homes, amb una edat mitjana de 30 anys, i la nacionalitat més representada és l'argentina, amb un 42,5% del total.

Pel que fa a l'activitat professional, el 65% treballa en l'hostaleria i el 23% a les pistes d'esquí.

Una de les dades destacades de l'informe és que el 46,7% dels temporers disposa d'estudis superiors, malgrat que les ocupacions que desenvolupen a Andorra no acostumen a estar relacionades amb la seva formació acadèmica.

Entre les principals feines hi ha la restauració, la cuina, la recepció hotelera, la neteja, els remuntadors i l'ensenyament de l'esquí.

Aquesta circumstància contribueix a configurar un mercat laboral amb treballadors qualificats que ocupen llocs de feina que no aprofiten necessàriament la seva formació.

El 58% vol tornar a Andorra en una altra temporada

L'estudi també analitza les motivacions migratòries i les perspectives de futur dels treballadors.

Un 67% dels enquestats afirma que ja disposava d'un contracte acordat amb l'empresa abans d'arribar a Andorra, mentre que un 20% havia establert contactes laborals, però encara no tenia un contracte formalitzat.

Pel que fa als plans de futur, el 58% assegura que la seva intenció és acabar la temporada i intentar tornar al país més endavant.

En canvi, un 18% manifesta la voluntat de quedar-se a Andorra.

L'investigador relaciona aquesta última situació, en alguns casos, amb la necessitat de prolongar l'estada per obtenir un rendiment econòmic més elevat.

Malgrat les dificultats laborals i residencials, un 67% dels participants declara que ha aconseguit estalviar diners durant la seva experiència al Principat.

La contractació en origen pot incrementar la dependència dels treballadors

L'informe diferencia tres grans perfils de treballadors temporers.

El grup majoritari, que representa el 67,2%, està format per persones amb experiència prèvia, contactes laborals i una menor pressió residencial. Són els treballadors amb més predisposició a repetir temporada.

Un segon grup, que representa el 19,4%, correspon als temporers novells que arriben amb contracte, però que es troben amb salaris baixos i dificultats per accedir a l'habitatge.

Finalment, un 13,4% són treballadors exploratoris, que es desplacen a Andorra per provar oportunitats laborals i presenten condicions similars a les dels novells.

L'investigador adverteix que les xarxes personals i professionals faciliten la inserció laboral, però no garanteixen necessàriament unes millors condicions salarials o residencials.

Respecte a la contractació en origen, Sasplugas considera que pot resultar beneficiosa per a determinats treballadors, però també alerta dels riscos associats a una dependència més elevada de l'empresa contractant.

Segons l'expert, aquesta vinculació podria portar alguns empleats a acceptar condicions laborals o residencials més desfavorables.

Un model econòmic que necessita temporers però dificulta el seu allotjament

La conclusió general de l'estudi assenyala una contradicció estructural del model econòmic andorrà.

D'una banda, sectors com el turisme, l'hostaleria i les estacions d'esquí necessiten contractar treballadors temporals per garantir l'activitat durant la temporada d'hivern.

De l'altra, les dificultats d'accés a l'habitatge, els costos residencials i les limitacions vinculades als permisos temporals redueixen els beneficis econòmics que aquests treballadors obtenen de la seva estada.

Sasplugas considera que aquesta contradicció posa en qüestió la sostenibilitat del sistema actual i recorda que la repetició de temporades no comporta necessàriament una millora de les condicions materials.

L'estudi aporta, d'aquesta manera, noves dades sobre un col·lectiu essencial per al funcionament de l'economia turística andorrana i obre el debat sobre els salaris, les garanties laborals i l'accés a l'habitatge dels treballadors de temporada.