El nou ridícul del DigitalAndorra: intenta desmentir la multa al Crepero i acaba confirmant la notícia de La Veu Lliure

Hi ha desmentiments que, en lloc de desacreditar una notícia, acaben deixant en evidència qui els publica. És el que ha passat amb Digital Andorrà, que aquest dimarts ha intentat desacreditar la informació exclusiva de La Veu Lliure sobre la sanció al Crepero de la Rotonda i ha acabat reconeixent, en el mateix article, que Política Lingüística ha obert un expedient sancionador contra el comerciant.

El mitjà ha titulat «Política Lingüística desmenteix que s'hagi multat el creper de la Rotonda per fer vídeos en castellà». Però, només unes línies després, admet textualment:

«S’ha iniciat un nou expedient sancionador i ja hi ha una proposta de sanció sobre la taula».

És difícil imaginar un desmentiment més contradictori: anunciar que una notícia és falsa i acabar confirmant els fets que la sustenten.

La Veu Lliure té la notificació oficial, no una declaració de tercers

La informació publicada per La Veu Lliure no es basa en rumors ni en especulacions. Va ser el mateix Crepero de la Rotonda, juntament amb la seva comptable, qui va facilitar a aquest mitjà la fotografia de la notificació administrativa.

El document recull una proposta de sanció de 1.201 euros i concedeix al comerciant deu dies per presentar al·legacions.

Aquesta és la realitat documental del cas.

Mentrestant, Digital Andorrà ha construït el seu suposat desmentiment a partir d'unes declaracions del director de Política Lingüística, Joan Sans, que simplement explica que la sanció encara no és definitiva perquè el procediment continua obert.

Una obvietat administrativa presentada com si fos una exclusiva capaç de desmuntar una investigació periodística.

Que una sanció encara no sigui ferma no significa que l'expedient no existeixi. Tampoc significa que l'Administració no hagi comunicat formalment una proposta de multa.

Significa exactament el que diu la normativa: que el ciutadà té dret a defensar-se abans que es dicti una resolució definitiva.

Confondre una sanció proposada amb una multa ferma no desmenteix l'expedient

Hi ha una distinció jurídica que cal explicar amb precisió: el Crepero de la Rotonda encara no té una sanció ferma, però sí un expedient sancionador amb una proposta de multa de 1.201 euros.

El titular inicial de La Veu Lliure utilitzava el verb «multar» per descriure una actuació administrativa que encara no havia arribat a la fase definitiva. Aquesta precisió jurídica és pertinent.

Però aquest matís no elimina el document, no esborra els 1.201 euros i no converteix en falsa la informació obtinguda directament de l'afectat.

El que resulta difícil de defensar és que un mitjà anunciï un desmentiment mentre el seu propi text reconeix l'existència del procediment que pretén desacreditar.

El lector mereix més que un titular espectacular construït al voltant d'una distinció administrativa sense explicar-ne tot l'abast.

El problema no és el desmentiment, sinó el rigor periodístic

La Veu Lliure va parlar amb el propietari, va obtenir la documentació a través seu i de la seva comptable i va informar d'una actuació administrativa concreta.

Digital Andorrà, dies després, ha publicat un article que qüestiona la formulació jurídica de la notícia, però que no aporta cap element que refuti l'existència de l'expedient ni la proposta de 1.201 euros.

És perfectament legítim corregir una imprecisió. El que no és rigorós és convertir-la en un desmentiment global que el mateix contingut de l'article no sosté.

Desmentir exigeix demostrar que els fets són falsos, no limitar-se a explicar que un procediment administratiu encara no ha acabat.

La qüestió de fons continua sent la mateixa: Política Lingüística ha iniciat un procediment contra un comerciant pels seus vídeos en castellà a TikTok i li ha notificat una proposta de sanció de 1.201 euros.

El comerciant té dret a presentar al·legacions i l'Administració encara ha de resoldre.

Aquesta és la notícia. I el mitjà que pretenia desmentir-la l'ha acabat confirmant amb les seves pròpies paraules.