L'Acord amb la UE es votarà, de fet, a les Eleccions Generals del 2027

La darrera paraula sobre l’Acord d’associació, el veritable SÍ o NO es decidirà a les eleccions generals de març de 2027.

Que ningú s’equivoqui. L’AA implica una important cessió de competències, de sobirania, legislatives i judicials a un organisme internacional del qual Andorra no en serà membre ,fet que complica molt la consideració d’aquesta cessió. 

Tots els Estats membre de la UE han cedit competències legislatives i judicials, però ho han fet a un organisme del qui en son estat membre i tenen escons al seu parlament, al Parlament Europeu. Andorra no tindrà cap escó al Parlament Europeu i li cedeix el gruix de la sobirania legislativa.

Ara no entrarem en el debat de si aquesta cessió arriva a implicar una modificació de fet de la Constitució. En qualsevol cas, la nostra Constitució és molt clara tant si es reforma la Constitució com si es transfereixen competències: cal el vot favorable de dues terceres parts dels Consellers Generals. 

Efectivament, tota reforma de la Constitució requerirà l’aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels Consellers Generals i posterior referèndum de ratificació (art 106). Tota cessió de competències legislatives, executives o judicials a organitzacions internacionals s’ha de fer per mitjà d’un tractat que ha de ser aprovat per una majoria de dues terceres parts dels Consellers Generals (art 65). Per tant, la majoria de dues tercers parts dels Consellers Generals és indiscutible.

El Govern no pot promoure un referèndum -legalment- consultiu per forçar el vot d’aprovació de majories constitucionalment establertes de Consellers Generals. En aquest sentit, és molt significatiu el contingut del programa electoral de DA per a les eleccions generals del 2023, on es pot llegir: “Prepararem el referèndum vinculant que ha de permetre a la ciutadania decidir sobre la ratificació de l’Acord d’associació per part del Consell General.” De cap manera Govern pot demanar als Coprínceps la convocatòria d’un referèndum que permeti a la ciutadania decidir -amb el 50% del vots- allò que constitucionalment requeriria dos terceres parts dels vots dels Consellers Generals.

Fem-ho fàcil, el referèndum serà decisiu si surt una majoria de vots del NO: el projecte d’AA serà retirat de l’agenda del Consell General. Però el referèndum no serà decisiu si surt una majoria de vots del SÍ. En el cas d’un SÍ majoritari, l’efecte del referèndum seria que l’AA passaria a l’agenda del Consell General on seria objecte de votació i requeriria dos tercers parts de vots favorables dels Consellers Generals. Uns Consellers Generals que son representants del poble sobirà i que de cap manera el vot d’un 51% de ciutadans del SÍ al referèndum ha de condicionar el vot del 67% de la representació del poble al Consell General.

El Consell General està format per 28 Consellers Generals. Una majoria de dues tercers parts requereix 19 vots. Actualment sols Concòrdia (5 escons) i Andorra Endavant (3 escons) podrien votar en contra de l’AA i els 20 restants ( DA, CC, PS i Liberal ) s’han pronunciat a favor. 

Per tant, si avui es fes el referèndum i -contra tot pronòstic- obtingués majoria de SÍ, el tràmit parlamentari seria un passeig i l’AA obtindria una majoria de dues terceres parts dels escons.  

Però si a les propers eleccions generals Concòrdia, Andorra Endavant i altres candidatures contràries al text de l’AA obtinguessin en total més 9 escons al Consell General, tot canviaria. Encara que l’AA obtingués un SÍ al referèndum, sols aconseguiria entrar a tràmit parlamentari per no aconseguir la majoria de dos tercers parts que marca la Constitució i no seria aprovat.

El debat no és si s’ha de separar el referèndum de les eleccions generals. La realitat és que no es pot separar l’AA de les eleccions generals atès que una aprovació final de l’AA requereix una majoria de dues tercers parts dels escons que s’hauran decidit a les eleccions generals.

Vista aquesta realitat, la decisió del Govern de no fer el referèndum abans de les eleccions, convertirà les eleccions generals del març 2023 en un plebiscit en favor o en contra de l’AA. 

La realitat és que unes eleccions generals al març del 2027, donaran la possibilitat que el vot als electors atorguin més de 9 escons a Consellers generals contraris al text de l’AA. De forma que l’AA no seria aprovat encara que tingués una majoria del SÍ al referèndum.

Per tant, la decisió del Govern de deixar el referèndum per desprès de les eleccions general 2027 fa que l’AA es decidirà -de fet- a les eleccions generals 2027.