L’oracle de silicona: quan la ignorància es disfressa de competència – La Intel·ligència Administrativa

Som a l'era de l'automació cognitiva, un moment fascinant on qualsevol persona pot tenir accés instantani a un erudit digital que no dorm, no cobra i està disposat a redactar un tractat filosòfic, un contracte mercantil o un diagnòstic mèdic en qüestió de segons. 

Tanmateix, a mesura que la tecnologia s'ha convertit en la nostra crossa intel·lectual quotidiana, comença a aflorar un fenomen preocupant: la Intel·ligència Artificial no només resol problemes; sovint, simplement supleix la nostra pròpia ignorància i vesteix la incompetència amb un vel d'aparent rigor.

El perill no rau en l'eina en si, sinó en com l'estem adoptant. En lloc d'utilitzar-la com un accelerador de talent, l'estem convertint en una màscara per amagar l'esforç, la manca de criteri i el buit de coneixement.

La devaluació del professional: "Fet per un jurista" (amb claudàtors inclosos)

Un dels exemples més evidents d'aquesta tendència el trobem en l'àmbit professional i corporatiu. Cada vegada és més habitual rebre documents que pretenen ser tècnics —informes, dictàmens legals, propostes comercials— que arriben a les mans del client o de l'administració amb una desídia alarmant.

No parlem només d'errors de context, sinó d'una flagrant deixadesa que es delata sola: documents plens de claudàtors, espais en blanc a mig reemplaçar o clàusules òbviament genèriques que no s'adapten tampoc al cas concret. 

Però el més greu no és la plantilla imperfecta, sinó l'audàcia de presentar-ho sota el segell d'una autoritat professional inventada. S'adjunta un informe amb la coartada de "revisat per experts" o "redactat per un equip jurídic", quan en realitat l'únic jurista que ha vist el text ha estat un servidor d'OpenAI a través d'una consulta feta a corre-cuita cinc minuts abans del termini de lliurament.

Això suposa una falta de respecte majúscula cap al client i cap a l'ofici. Subestimem la intel·ligència de qui rep el document assumint que no notarà la falta de profunditat, però, pitjor encara, devaluem el concepte mateix de professió. 

Si qualsevol text genèric generat per una màquina passa a valer el mateix que hores d'anàlisi, experiència i responsabilitat humana, estem cavant la tomba del valor afegit. Per què hauríem de pagar per l'expertesa si qualsevol pot copiar i pegar un prompt?

La Incompetència a la carta: Quan la IA sap més que la Llei

Aquesta substitució de la ignorància adquireix matisos gairebé surrealistes —i perillosos— quan entra en joc la relació amb les institucions i els organismes de control. Un cas paradigmàtic el vivim amb qüestions laborals i fiscals.

Avui dia, no és estrany veure com s'arriba a posar en entredit el criteri de la Inspecció de Treball o la decisió d'un funcionari públic no pas basant-se en jurisprudència sòlida, sinó esgrimint un argumentari generat per una IA perquè "diu el que ens convé més". Es produeix una inversió perversa de la realitat: el ciutadà o l'empresa prefereixen creure l'al·lucinació d'un model de llenguatge que s'alinea amb els seus desitjos abans que acceptar la realitat d'una llei o el criteri d'un inspector expert.

La lògica que s'imposa és la del "consumidor a la carta": si la resposta de la màquina em dona la raó en allò que vull sentir, automàticament assumeix la categoria de veritat absoluta. 

Es deslegitima el marc institucional i legal existent —amb tots els seus mecanismes de garantia i recurs— basant-se en l'oracle digital de torn, que no té cap mena de responsabilitat jurídica ni ètica sobre les conseqüències d'allò que afirma. Confonem la capacitat d'una IA de generar text persuasiu amb la possessió de la veritat jurídica o tècnica.

El mirall de la nostra pròpia mandra

El veritable debat no és si les màquines són massa intel·ligents, sinó si nosaltres ens estem tornant massa mandrosos per pensar. La IA actua com un amplificador de la nostra superficialitat: ens permet aparentar que sabem d'allò que no tenim ni idea, reduint el pensament crític a un simple exercici de validació automàtica del que ens resulta còmode.

Quan deleguem la redacció, l'argumentació i el criteri en un algoritme, no només estem estalviant temps; estem renunciant a l'esforç mental que construeix el coneixement real. 

I així, mica en mica, substituïts per la nostra pròpia complaença e ignorància, transformem la societat del coneixement en la societat de l'aparença.

Ara et toca reflexionar a tu…

Després de llegir aquestes línies, et plantejo la pregunta que dona sentit a tot el debat:

Aquest article qui l’ha escrit? Una servidora que reflexiona sobre la realitat, o l'ha redactat una intel·ligència artificial a partir d'unes quantes instruccions ràpides? I, de fet... importa realment la resposta per valorar, si el que s'hi diu és cert o no?