CLAROR: SOM PATRIOTES

Claror va néixer d’un grup de persones molt preocupades, que han vist com el país entrava en una espiral negativa i que no se sentien representades per cap partit polític, malgrat haver intentat dialogar amb els més propers a les seves sensibilitats.

El nom de Claror va ser idea d’un periodista; va agradar i es va quedar. Claror és patriotisme, i el patriotisme és una paraula que no ens prenem a la lleugera. Ser patriota és estimar profundament el teu país, aquell on vius i et guanyes la vida.

Estimar un país és respectar i defensar la seva llengua, els seus costums, les tradicions, la cultura, la religió, la identitat, la gastronomia, els monuments... i la seva sobirania.

 Andorra encara conserva aquest darrer valor, ja que l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (AA) no s’aplica, ni totalment ni parcialment. La resta de països membres de la UE no poden dir el mateix: han cedit bona part de la seva sobirania a Brussel·les.

Quan l’AA s’apliqui, totalment o parcialment, haurem de complir unes 4.000 normes i cedirem una gran part de la nostra sobirania: deixarem de decidir les nostres pròpies regles del joc, que passaran a ser les de la UE.

Per ser patriota no cal ser andorrà ni tenir un cognom de casa bona; cal estimar Andorra i defensar tot allò que representa el país. Justament aquesta és la base de Claror: el patriotisme i, per tant, Andorra primer.

A Claror preferim acords puntuals amb la UE o amb els països veïns. Creiem que l’AA està mal negociat en diversos àmbits, com ara la gestió de les nostres dues fronteres, la pèrdua de sobirania i certs aspectes econòmics, entre d’altres. 

I això és extremadament greu si tenim en compte que som un dels pocs països del món que mantenen gairebé plena sobirania i, per tant, la capacitat de fer les seves pròpies lleis i de prendre decisions sense dependre de ningú més que dels dos coprínceps, que històricament sempre han donat suport a les nostres decisions. Perdre la sobirania és perdre el tret més singular d’Andorra, que és patrimoni de tots els andorrans.

Andorra està al límit demogràficament, i això tensiona els sistemes educatiu, sanitari i social (habitatge inclòs) i, com no podia ser d’altra manera, la seguretat del país. Els creixements desmesurats i sense planificació aboquen els nostres joves a no tenir fills, a no poder formar una família i a no poder emancipar-se. 

També s’ha fet molt de mal als propietaris responsables, que són la gran majoria i que han mantingut els lloguers sense cap altre increment que l’IPC; i això, de retruc, ha perjudicat greument els llogaters.

Un senyal inequívoc de la nostra identitat és la nostra llengua: el català. Creiem fermament que l’hem de protegir, però no amb la imposició, sinó amb la motivació: cal fer polítiques reals d’integració que generin estima envers la nostra cultura i el país.

Igual que en el món empresarial, la planificació és cabdal per a un país, i ha estat la gran absent aquests darrers anys. Per aquest motiu fa més de tres anys que treballem per crear un model de país, però volem que la ciutadania hi pugui participar i dir-hi la seva en tots els àmbits: social, empresarial, polític...

Claror està convençut que la política s’ha allunyat de la ciutadania i que és obligació dels polítics fer-la participativa. Hi ha decisions que no han de recaure només en el Consell General, sinó també en els ciutadans. Llistes obertes: sí. Modificació de la Constitució: sí. Referèndums vinculants: sí.

El referèndum sobre l’AA és una promesa de Demòcrates per Andorra (DA). Recordeu que, si qui governi no és DA, no tindrà cap obligació de fer-lo, i seria totalment legítim. Aquest és un risc real per a la població que no vol aquest acostament a la UE.

Cal que els partits polítics aclareixin obertament si donen suport o no a l’AA i si volen que decidim el nostre futur mitjançant un referèndum. Nosaltres ja hem dit la nostra.

Som al costat dels patriotes que estimen el país, siguin andorrans, portuguesos, francesos, anglesos, espanyols, marroquins o senegalesos, tant se val. Poc ens importa el color de la pell, la llengua que parlin o si porten gorra o no: el que compta és que siguin patriotes de cor. Visca Andorra!