El Sindicat d’Habitatge denuncia inseguretat jurídica en el cas de la parella de Prada Ramon que podria perdre el pis

El Sindicat d’Habitatge d’Andorra ha expressat la seva preocupació per la situació d'una parella resident a Prada Ramon, a Andorra la Vella, que continua lluitant judicialment per poder quedar-se al seu habitatge després d'una interpretació de la legislació sobre les pròrrogues dels contractes de lloguer.

Els afectats, que resideixen al mateix pis des del 2017, estan pendents de la resolució d'un recurs de súplica presentat davant el Tribunal Constitucional, després que l'alt tribunal inadmetés inicialment el seu recurs d'empara.

En un comunicat, el sindicat considera que aquest cas posa en qüestió les garanties de les persones llogateres i el dret a la tutela judicial efectiva reconegut a l'article 10 de la Constitució andorrana.

L'organització denuncia especialment la contradicció entre la voluntat del legislador, que segons defensa pretenia establir pròrrogues automàtiques, i la interpretació efectuada pel Tribunal Superior de Justícia, que exigeix als arrendataris manifestar expressament la voluntat d'acollir-s'hi.

El Sindicat qüestiona la interpretació judicial de la llei del 2023

El conflicte gira al voltant de l'article 2 de la Llei 24/2023, que regulava les mesures de protecció dels contractes d'arrendament d'habitatge.

Segons el Sindicat d'Habitatge, la interpretació aplicada pels tribunals no correspon a l'objectiu inicial de la normativa, que era garantir la continuïtat dels contractes protegits.

L'entitat planteja una pregunta sobre aquesta discrepància:

«Si la voluntat del legislador era garantir pròrrogues automàtiques, com és possible que el Tribunal Superior hagi exigit manifestar expressament la voluntat d'acollir-s'hi?»

El col·lectiu també recorda que la informació publicada als canals oficials del Govern i de l'Institut Nacional de l'Habitatge indicava que, en absència d'un acord entre propietari i llogater, s'aplicava el sistema legal de pròrrogues.

Per aquest motiu, considera que els arrendataris havien de poder confiar tant en les disposicions legals com en la informació facilitada per les institucions.

El Tribunal Constitucional, en l'aute del 12 d'octubre del 2026, va inadmetre el recurs d'empara en considerar que no presentava contingut constitucional suficient. La resolució assenyala que els recurrents havien pogut accedir a la jurisdicció i que la Sala Civil havia motivat la seva decisió.  

Marsol reconeix que la redacció de la llei podria haver estat deficient

La polèmica també ha arribat al Consell General. Durant la sessió parlamentària del 29 d'octubre, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va admetre que la redacció de la normativa del 2023 podria haver afavorit interpretacions diferents de les previstes inicialment.

«Potser no vam fer prou bé les coses i potser sí que ha donat lloc a aquestes interpretacions», va reconèixer la ministra.

Marsol va explicar que el Govern ha revisat la redacció de la nova normativa de desintervenció dels lloguers per evitar que es repeteixin situacions similars. Tot i això, va expressar dubtes sobre la necessitat de modificar la llei vigent, atès que està previst que deixi de ser aplicable a finals d'any.  

El Sindicat d'Habitatge considera insuficient que les institucions es comprometin a evitar futurs conflictes sense donar una resposta a les persones que ja podrien haver resultat perjudicades.

«No n'hi ha prou amb evitar que aquests casos es repeteixin. Les institucions han d'assumir les seves responsabilitats, aclarir les garanties legals i donar resposta a les persones que ja es troben en risc de perdre casa seva», manifesta l'organització.

El cas podria acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans

El sindicat confia que el Tribunal Constitucional reconsideri la inadmissió inicial del recurs d'empara i analitzi les qüestions plantejades pels afectats.

L'organització adverteix que, si s'esgoten les vies judicials internes sense una resposta satisfactòria, la parella podria plantejar-se acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.

Segons el col·lectiu, aquesta situació reflecteix la desigualtat existent entre propietaris i arrendataris, especialment quan les persones afectades disposen de recursos econòmics limitats per afrontar procediments judicials prolongats.

El sindicat defensa que el dret a conservar l'habitatge no hauria de dependre del coneixement de formalitats jurídiques que considera poc clares ni de la capacitat econòmica per sostenir un litigi.

Convocatòria d'una concentració el 5 de novembre a Andorra la Vella

En paral·lel, el Sindicat d'Habitatge ha convocat una concentració per al dijous 5 de novembre, a les 19.30 hores, a la plaça de la Rotonda d'Andorra la Vella.

Durant la trobada, l'entitat presentarà el model d'habitatge que defensa i debatrà les pròximes accions contra la nova normativa de desintervenció dels lloguers, que el moviment qualifica de «Llei d'Expulsió Programada».

La mobilització també coincidirà amb el tercer aniversari del moviment. La seva portaveu, Rebeca Bonache, ja havia avançat que el sindicat preveu impulsar protestes continuades davant els canvis legislatius previstos en el mercat del lloguer.  

L'entitat conclou que la defensa de l'habitatge no pot limitar-se als procediments judicials i que també exigeix organització ciutadana i responsabilitat institucional.

«Els drets no poden quedar només sobre el paper», sentencia el Sindicat d'Habitatge.