La resposta al ciberatac de la CASS encén les alarmes: podria haver-hi més forats dels que s’han fet públics
Article d'opinió d'Álvaro Martínez, Protecció de la Frontera Electrònica (@DretsDigitals)
L’incident de seguretat que va patir la setmana passada la CASS ha centrat moltes mirades en la seguretat de la infraestructura digital d’Andorra. I amb aquest escrutini renovat, les incògnites i preocupacions s’acumulen en comptes d’esvair-se.
El món de la ciberseguretat és un àmbit altament protocolitzat i regulat. El nivell de detall pot arribar a sorprendre el lector no acostumat a les guies d’aquest sector.
Per exemple: “Els verificadors i els proveïdors de serveis de credencials NO HAN D’obligar els subscriptors a canviar les contrasenyes periòdicament. Tanmateix, els verificadors HAN DE forçar un canvi si hi ha evidència que l’autenticador ha estat compromès.” [les majúscules són així en l’original] és una frase que apareix literalment a la guia NIST SP 800-63B-4, el volum d’autenticació i gestió d’autenticadors de les Directrius d’identitat digital de l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia dels Estats Units, que estableix els requisits i estàndards per a l’autenticació digital (contrasenyes, biometria, doble factor) i la gestió segura del cicle de vida dels autenticadors i les sessions d’usuari.
La nota de premsa emesa avui per l’Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra insta “els usuaris a renovar immediatament les credencials del certificat digital per reforçar la seguretat dels comptes” i això només deixa dues opcions obertes: o bé l’Agència no està seguint els estàndards internacionals de bon ús de les contrasenyes, la qual cosa és impròpia de la seva missió, o bé sí que ho està fent, i llavors cal concloure que hi ha evidència que l’autenticador ha estat compromès.
Del que no hi ha dubtes és que l’Agència està fent el contrari del que es recomana amb propòsit general i ha engegat l’actuació reservada exclusivament per quan la contrasenya ha estat exposada a la filtració.
No és l’únic indici que pot haver-hi més forats de seguretat dels que s’han donat a conèixer al públic fins ara, i, de fet, les actuacions que més sospites permeten aixecar són les de les pròpies autoritats.
S’identifica clarament un patró no només de poca transparència, sinó de selecció de les paraules i els discursos per fer veure que l’incident és menys sever del que és.
El comunicat de la CASS sobre el fet deia alhora “Volem transmetre un missatge de tranquil·litat: no s’ha detectat cap accés directe a les bases de dades de la CASS ni als sistemes que emmagatzemen les dades de les persones afiliades” i “s’ha informat les autoritats competents, incloent-hi la Policia, l’Agència Andorrana de Protecció de Dades i l’Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra”.
No hi ha necessàriament una contradicció en termes estrictes i legals, però o el que ha passat és prou greu com per involucrar la policia, o no n’hi ha per tant.
La realitat és que, tingui la consideració legal que tingui el Número d’Identificació Administrativa com a element identificatiu per si sol, la vinculació d’aquesta dada, identificador administratiu permanent, amb la data de naixement, el sexe, el lloc de naixement i els noms i cognoms és un incident de primera magnitud, i valdria més identificar-ho com a tal: aquest estiu, la hisenda de l’Estat francès va patir un atac i la filtració de 600.000 fitxes de contribuents i els afectats van estar exposats a tota mena d’amenaces, entre les quals cartes que suplantaven les autoritats oficials amb codis QR per pagar impostos que estaven vinculats als comptes bancaris dels malfactors.
Hi ha diferències tècniques entre el cas francès i el que sabem fins ara de l’andorrà, i algunes fan més lleu el cas que ens ocupa (perquè s’han filtrat menys categories de dades) i altres el fan més greu (perquè s’han filtrat en percentatge més registres respecte al total). Però, en qualsevol dels casos, no són fets que canviïn el sentit de l’actuació sensata que és reconèixer la gravetat de l’escenari per poder-hi fer front des del realisme i amb totes les eines a l’abast.
Això entronca amb una tendència que convé tenir clara perquè tothom n’estigui previngut: l’impuls de confirmar públicament l’extrem més conservador quan hi ha un ciberatac per donar inicialment xifres d’afectació més modestes que les reals és comú a moltíssimes empreses i institucions. Va passar amb els ciberatacs a Yahoo! el 2016, amb l’oficina de gestió de personal dels Estats Units el 2015, amb l’Agència d’Assistència Jurídica del Ministeri de Justícia del Regne Unit el 2010, amb l’empresa d’anàlisi d’ADN 23andMe 2023 i amb molts altres casos.
En aquest últim, al principi els seus responsables van dir que la informació de 14.000 s’havia filtrat i ara se sap que van ser gairebé 7 milions els afectats. En el primer exemple, el de Yahoo, la primera xifra era de 1000 milions de comptes vulnerats, i van acabar sent-ne 3.000 milions.
Com acabarà el marcador pel que fa l’afectació real del ciberatac a la CASS només ho podrà dir el temps, però n’hi ha prou amb una anàlisi superficial del codi públic que arriba al navegador de diferents webs institucionals, públics i parapúblics per observar pràctiques de seguretat contràries als estàndards, obsoletes i inadequades per a organismes que gestionen les dades sensibles dels ciutadans.
Per a l’elaboració d’aquesta peça s’ha contactat el Govern d’Andorra, Andorra Digital i l’Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra, que no han volgut respondre les preguntes telefònicament i han redirigit la consulta a una bústia de correu electrònic. En el moment de la publicació d’aquesta peça no hi havia resposta. La nota de premsa emesa conté el número de telèfon d’una agència de comunicació estratègica, reputació i gestió de crisis com a contacte de premsa, però tampoc no s’hi ha pogut contactar amb ningú i no han retornat les trucades.
Añadir nuevo comentario
Noticias relacionadas