Andorra prepara una única llicència per al cultiu de cànnabis medicinal
L'Executiu planteja, almenys inicialment, una única llicència i un sol explotador
Andorra avança cap al cultiu de cànnabis amb finalitats medicinals. El Govern considera que la reforma de la Llei d'agricultura i ramaderia presentada aquest dimarts suposa «el pas més important» per poder impulsar aquesta nova activitat al país, ja que crea l'estructura jurídica necessària perquè el sector primari pugui participar en el desenvolupament de noves produccions agropecuàries.
El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha explicat que la modificació legislativa crea un organisme de representació col·lectiva del sector primari, una figura que ha de permetre articular projectes d'interès general i que serà especialment rellevant per al futur desenvolupament del cànnabis medicinal.
Segons ha informat ANA, el projecte s'ha treballat conjuntament amb l'Associació de Pagesos i Ramaders i parteix de la constatació que, per impulsar cultius nous com el cànnabis, era necessari disposar d'un «vehicle jurídic» que permetés la representació conjunta dels productors.
Casal ha defensat que amb aquesta reforma es fa «el pas més important» per promoure el cultiu, ja que el treball conjunt amb el sector permetrà que aquest es pugui «sentir reflectit» en la creació de noves indústries agropecuàries.
Una única llicència per cultivar cànnabis
Paral·lelament a la reforma de la legislació agrícola, el Govern està treballant en la llei específica que regularà el cultiu de cànnabis amb finalitats medicinals. La intenció de l'Executiu és entrar el projecte a tràmit parlamentari durant el pròxim període de sessions.
El procés previst passa primer per l'aprovació de la modificació de la Llei d'agricultura i ramaderia i, posteriorment, per l'aprovació de la llei que regularà específicament el cultiu del cànnabis. Una vegada establert el marc legal, el Govern haurà de convocar una licitació per adjudicar la llicència.
L'Executiu planteja, almenys inicialment, una única llicència i un sol explotador. El cultiu es desenvoluparia en instal·lacions interiors i estaria sotmès a una regulació especialment estricta. Casal ha remarcat que es tractarà d'un sector «altament regulat».
La nova entitat de representació col·lectiva també podria tenir un paper important a l'hora d'optar a aquesta mena de projectes. Per ser reconeguda oficialment, haurà de representar com a mínim el 65% de les explotacions agràries actives d'Andorra, i els seus membres hauran d'estar adherits a una associació amb almenys deu anys de trajectòria al país.
Quan el Govern convoqui concursos per adjudicar llicències vinculades a noves activitats agropecuàries, participar de la mà d'aquest organisme donarà puntuació suplementària als candidats. Els criteris concrets s'hauran de desenvolupar posteriorment per reglament.
Agrupar explotacions per garantir el relleu generacional
La reforma incorpora una segona figura, el grup agrari o ramader d'explotació en comú (Garec), pensada especialment per facilitar el relleu generacional i garantir la continuïtat de les explotacions.
El sistema permetrà que entre dues i cinc explotacions comparteixin mitjans de producció, infraestructures o altres recursos per reduir costos, augmentar l'eficiència i reforçar la seva viabilitat econòmica.
El director del departament d'Agricultura i Ramaderia, Josep Casals, ha explicat que el model s'inspira en una fórmula aplicada a França que funciona especialment bé per incorporar noves generacions al sector.
La fórmula permetrà que diferents explotacions cooperin sense necessitat de constituir una societat mercantil. Cada integrant podrà aportar recursos diferents, com ara terrenys, animals, maquinària o tecnificació.
Casal ha recordat que, tot i que el nombre d'explotacions agràries es manté relativament estable al país, ja s'estan produint casos en què famílies sense relleu generacional deixen les explotacions en mans d'altres professionals. El Govern considera que els Garec poden facilitar aquests processos i contribuir a la supervivència del sector.
La reforma també crea els nuclis zoològics d'animals de renda (NZAR) per regular instal·lacions on es mantenen animals destinats a l'autoconsum familiar. Hauran d'estar inscrits al registre del padral i sotmesos als controls sanitaris corresponents, però no podran comercialitzar els seus productes ni beneficiar-se dels ajuts públics reservats a les explotacions agràries.
