Amb Seny posa en dubte la viabilitat del mirador de l'Alt de la Capa per la manca d'estudis econòmics

La minoria comunal d'Amb Seny a la Massana ha qüestionat la documentació econòmica del projecte del mirador de l'Alt de la Capa, després de denunciar que el Comú els ha facilitat un pla de negoci de només nou pàgines, sense els estudis financers necessaris per comprovar si la inversió pública està justificada.

Els consellers Guillem Forné i Laura Bragança asseguren que feia prop de dos mesos que reclamaven aquesta informació i que finalment han rebut un document que, segons expliquen, conté fotografies i elements promocionals, però no presenta els càlculs que permetrien avaluar la rendibilitat de la infraestructura.

«Després de dos mesos esperant el pla de negoci, ens trobem amb una presentació que sembla més pensada per vendre el projecte que no pas per demostrar-ne la viabilitat econòmica», han lamentat els representants de l'oposició.

Sense justificació de les previsions de visitants ni dels ingressos

Una de les principals crítiques d'Amb Seny és que el pla no incorpora un estudi de mercat prou desenvolupat per justificar les previsions d'afluència de visitants al futur mirador.

Segons els consellers, la documentació tampoc identifica les fonts estadístiques utilitzades ni analitza adequadament factors com l'estacionalitat turística, les condicions meteorològiques o les limitacions d'accés a una infraestructura situada en un entorn d'alta muntanya.

La minoria també denuncia que no s'hi detallen suficientment els ingressos previstos per les diferents activitats ni les despeses associades al funcionament de l'equipament.

Entre els costos que consideren necessari concretar hi ha el personal, el manteniment, la seguretat i el transport, elements que poden condicionar la rendibilitat real del projecte.

Per a Forné i Bragança, aquestes mancances impedeixen comprovar si les estimacions econòmiques presentades pel Comú responen a hipòtesis realistes.

L'oposició reclama saber quan es recuperarà la inversió

Amb Seny també considera insuficient la informació financera facilitada per la corporació.

Els consellers asseguren que el document no inclou projeccions econòmiques plurianuals, un compte de resultats complet, una previsió detallada de tresoreria ni un calendari d'amortitzacions.

Aquesta informació seria necessària per determinar quins recursos requerirà el mirador durant els primers anys d'activitat i en quin termini es podria recuperar la inversió inicial.

«No es tracta de discutir si les conclusions són optimistes o pessimistes. El problema és molt més elemental: no ens han facilitat els càlculs necessaris per comprovar si aquestes conclusions tenen fonament», han advertit.

La minoria també reclama una anàlisi dels riscos econòmics que contempli escenaris menys favorables, com una afluència de visitants inferior a la prevista o un increment de les despeses d'explotació.

A més, considera que caldria comparar el projecte amb altres possibles inversions turístiques abans de determinar si el mirador és la millor destinació per als recursos públics.

Un document sense autoria identificada i qualificat de confidencial

Un altre dels punts que ha generat malestar entre els representants d'Amb Seny és que, segons denuncien, la documentació no identifica el professional responsable de l'estudi ni incorpora cap signatura que n'acrediti la validació tècnica.

Forné i Bragança també qüestionen que el document s'hagi lliurat amb la qualificació de «confidencial», malgrat tractar-se d'informació relacionada amb una inversió impulsada per una administració pública.

Per aquest motiu, demanen al Comú que expliqui els motius d'aquesta reserva i que valori la possibilitat de fer pública una versió del document, amb les restriccions que siguin estrictament necessàries.

L'oposició defensa que la ciutadania hauria de poder conèixer els criteris econòmics que justifiquen una actuació d'aquestes característiques.

Amb Seny demanarà tota la documentació al Comú

Davant d'aquesta situació, Guillem Forné i Laura Bragança han anunciat que presentaran una sol·licitud formal perquè la corporació aclareixi si existeix un estudi econòmic més complet que el document de nou pàgines que han rebut.

En cas que existeixi, reclamaran accedir a tota la informació complementària, així com conèixer qui ha elaborat el pla, en quina data es va preparar i quines dades tenia la majoria comunal quan va decidir impulsar el projecte.

Els consellers insisteixen que la seva posició no respon a una oposició general a la diversificació turística de la Massana.

De fet, reconeixen la importància de desenvolupar nous atractius que contribueixin a dinamitzar l'economia de la parròquia.

Tanmateix, consideren que qualsevol inversió pública d'aquesta naturalesa ha d'estar sustentada en dades econòmiques contrastables i en una avaluació dels possibles riscos.

Amb Seny puntualitza que no afirma que el mirador de l'Alt de la Capa sigui econòmicament inviable, sinó que la informació facilitada fins ara no permet comprovar-ne la viabilitat.

Per això, reclama «un estudi econòmic seriós, amb dades, hipòtesis i càlculs verificables, que permeti saber si aquesta inversió està realment justificada».